Quan
vaig visitar els Museus Vaticans per primer cop, va estar com una jornada de
retrobaments. Aquell dia vaig anar retrobant-me amb un munt de coneguts. Eren
uns coneguts de molt antic. Uns coneguts de vista dels quals em sabia fins al
més mínim detall íntim, però que no havia pogut conèixer de manera física. Els
havia estat veient en els llibres des de ben petit. I aquell dia els tenia al
davant. La imaginació era rellevada per la realitat. Ja no hi havia entre ells
i jo cap mena d’intermediari.