Figura 1.
Façana de la Casa Ferran Guardiola o Casa Xina (Foto de Josep-A. Molina Vallmitjana).
Aquest curiós edifici és
al c/ Muntaner, 54, cantonada amb Consell de Cent. Fou inaugurat l’any 1929. És
una obra dels germans Guardiola Martínez, de Sueca (València); i l’única que
van fer a Barcelona. Joan-Francesc (1895 –1962) era l’arquitecte[1], Ferran era el director
i el cap d’obra era Salvador. És un edifici on els Guardiola van deixar anar la imaginació amb elements múltiples i diversos que havien vist arran dels seus viatges. Tenien com a característiques en llur obra l'estudi del detall, l'exageració de les formes i el gust pel color. I, d'una manera quelcom despectiva, el el seu estil fou batejat com a "fallero". A més, l'obra d'aquests germans difícilment podia reeixir en ple noucentisme.
Figura 2. Part superior de la façana de la Casa Ferran Guardiola o Casa Xina (Foto de J-A.M.V.).
Mai
aquest edifici va deixar indiferent ningú. I en fou criticat durant la
construcció i posteriorment. Un exemple d’aquestes crítiques, a l’edifici,
primer, i al Modernisme de retruc, el trobem a l’article del 6 de novembre del 1930,
signat per l’escriptor i periodista Manuel Brunet i Solà (1889-1956) en el
número 93 de la revista d’art, literatura i política “Mirador”, de títol “Horrors arquitectònics. Muntaner, 54”. El
títol ja ho diu tot, i des de les primeres frases la crítica és directa: “Feia anys que no s’havia produït a Barcelona
un escàndol arquitectònic de tanta magnitud com el que ha sorgit al carrer de
Muntaner, 54, cantonada al Consell de Cent.” I continua considerant-lo com
un “... avortament de l’art de la construcció.”
I no s’atura pas “La facècia és grossa,
l’escàndol artístic és inenarrable...” Una dura crítica que s’estén al
Modernisme amb “...no hi ha cap mena de
probabilitat que aquest estil, molt més absurd que el modernisme d’ara fa
vint-i-cinc o trenta anys, pugui tenir imitadors.” I finalment en un
paràgraf donava el seu parer sobre el legat del Modernisme –una opinió força
generalitzada entre els barcelonins, intel·lectuals o no-: “Aquests tres senyors, en el museu dels
horrors que es pot veure pels carrers de Barcelona s’apunten un record. La fama
que ens va donar Clemenceau en dir que enlloc havia vist tantes barbaritats
arquitectòniques com a Barcelona, obliga uns amics nostres, quan ens visiten
arquitectes de fama internacional com Le Corbusier, a destinar una excursió a
la visita del museu dels horrors que hi ha escampat per la ciutat.”
Figura 3.
Baixos de la Casa Ferran Guardiola o Casa Xina (Foto de J-A.M.V.).
No
hi ha cap mena de dubte, que la Casa Ferran Guardiola esdevé difícil de
catalogar. S’ha dit que podria incloure’s dins d’un Modernisme tardà amanit
d’un Art-Déco, en el que s’hi hauria introduït un decorativisme efectista a
partir dels recursos d’inspiració oriental: les formes neo-egípcies dels vanos
de la cornisa els quals imiten la flor de papir (Figs. 1-2), les formes neo-jòniques de les columnes dels baixos (Figs. 1 i 3), els pinacles que coronen
el cos central de la façana els quals recorden vagament una pagoda (Figs. 1-2) o l’alternança cromàtica
dels esgrafiats vermells (Figs. 1-2)
i els medallons de coure (Figs. 1-2)
en són detalls més destacables.
Afortunadament,
els gustos ha anat canviant gràcies, en bona part, a que els catalans han
ampliat llur cultura i han viatjat i les gents d’altres països han anat
visitant de forma massiva la ciutat, i d’aquesta manera la Casa Xina ha
esdevingut una joia més de l’arquitectura barcelonina i un curiós exemple de la
moda orientalista que va imperar a Barcelona, i Europa, entre mitjan segle XIX
i primeries del XX. Una Casa Xina en la que Ventura Pons va filmar escenes de
la seva pel·lícula “Morir (o no)” (2000).
Bibliografia
Brunet,
Manuel (1930): “Horrors arquitectònics. Muntaner, 54”, Mirador, 93, Barcelona,
p. 3 (arca. Arxiu revistes catalanes antigues: mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/mirador29/id/257/rec/93
)
Pascual,
Oriol: orientabarcelona.blogspot.com.es
[1]
El gruix
de la seva obra es reparteix per la provincia de València: Ribera Alta (3),
Ribera Baixa (2) i València capital (8).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada