En
els extrems de la Rambla de Catalunya (Foto
1), a la cruïlla amb l’avinguda de la Diagonal –extrem de muntanya- i a la
cruïlla amb la Gran Via de les Corts Catalanes –extrem de mar-, hi ha dues
escultures curioses, originals i divertides. Totes dues batejades amb noms
plens d’ironia: La Girafa coqueta [1]
(Fotos 2 i 8) i El Brau pensador[2]
(Fotos 3 i 9).
Foto 1. Rambla de Catalunya
(Barcelona): 1. Girafa coqueta, 2. Brau pensador.
Són
obres de l’escultor, dibuixant, il·lustrador i gravador Josep Granyer i Giralt
(Barcelona, 1899-1983). Un dels escultors més importants i originals de
Catalunya. Fou company d’Apel·les Fenosa i de Joan Rebull en el grup dels
Evolucionistes, i s’havia convertit en un expert en modelar i retratar animals.
Però uns animals humanitzats, els quals prenen unes postures impossibles per a
ells. Unes postures humanes, la qual cosa pot dur a creure que en realitat són
humans animalitzats. Ell no disfressa els seus animals d’humans, sinó que els
personifica respectant en tot moment, i d’una forma fidel, llur fesomia, llurs
proporcions i llur complexió. No violenta pas l’aspecte en favor d’una postura
humana, sinó en favor de la disposició del cos, que és capaç de mimetitzar els
posats humans. Granyer mai no caricaturitza l’animal[3],
en tot cas caricaturitza el comportament humà. Havia il·lustrat el Museu Zoològic de Josep Carner; i era
conegut pels seus aiguaforts per El
llibre de les bèsties, de Ramon Llull, i per les xilografies per a l’edició
de L’ase de Llucià de Samòsata.
Foto 2. La
Girafa coqueta –vista frontal-(Foto J-AMV).
Foto 3. El Brau pensador –vista frontal-(Foto de J-AMV).
La
presència d’aquestes escultures en ambdós extrems de la Rambla de Catalunya (Foto 1), té a veure amb una iniciativa,
engegada per l’associació dels “Amics de la Rambla de Catalunya” (una entitat
formada majoritàriament per comerciants establerts en aquesta cèntrica via
barcelonina), dirigida a impedir un projecte assolador per aquest passeig, en
construir-ne aparcaments subterranis i convertir-lo en una via de circulació
ràpida, la qual unís la Gran Via de les Corts Catalanes amb la Diagonal. Així,
l’any 1970, l’associació d’Amics de la Rambla de Catalunya proposà a
l'ajuntament de Barcelona un projecte de parc d’escultures finançat per la
pròpia entitat. Aquest parc el formarien deu rèpliques de mida grossa d’obres escultòriques[4]
de Josep Granyer, les quals anirien situades a cadascuna de les cruïlles de la
Rambla (Foto 4).
Foto
4.
Tres de les 10 escultures que havien d’anar al parc d’escultures de la Rambla
de Catalunya: Hobby, Meditació i Timidesa (Fotos del Museu Deu del Vendrell, Baix Penedès).
Les dues escultures existents avui dia, les primeres, foren ubicades el 17 de març de 1972 en el punt que ocupen enguany. Durant la inauguració, i posteriorment, no tot foren elogis. i la polèmica quedà servida. D'una banda, hi havia qui considerava que el caràcter humorístic de les escultures les feia poc adients per a un indret tan cèntric. Un exemple d'aquesta opinió el trobem en Joan Ramon Triadó, qui va escriure a Destino: "Lo más lamentable es que cuando, vista la pobreza escultórica de Barcelona, se piensa adornar la Rambla de Catalunya, el resultado no puede ser más descorazonador. Así vemos como los bibelots[5] de Granyer, más propios de los escaparates pascuales de nuestras pastelerías, encorsetan una de las pocas vías que aún sirven para pasear.". I, d'altra banda, hi havia qui considerava que convertir les petites escultures de Granyer en monuments públics era un atemptat a la feina del propi autor, atès que reduïa notòriament la força de les seves petites obres. Tot plegat, va dur a l'Ajuntament de la ciutat a no concedir més permisos per tal d'enllestir-ne el projecte original. I finalment només s'arribaren a posar-hi La coqueta i El pensador.
Les dues escultures existents avui dia, les primeres, foren ubicades el 17 de març de 1972 en el punt que ocupen enguany. Durant la inauguració, i posteriorment, no tot foren elogis. i la polèmica quedà servida. D'una banda, hi havia qui considerava que el caràcter humorístic de les escultures les feia poc adients per a un indret tan cèntric. Un exemple d'aquesta opinió el trobem en Joan Ramon Triadó, qui va escriure a Destino: "Lo más lamentable es que cuando, vista la pobreza escultórica de Barcelona, se piensa adornar la Rambla de Catalunya, el resultado no puede ser más descorazonador. Así vemos como los bibelots[5] de Granyer, más propios de los escaparates pascuales de nuestras pastelerías, encorsetan una de las pocas vías que aún sirven para pasear.". I, d'altra banda, hi havia qui considerava que convertir les petites escultures de Granyer en monuments públics era un atemptat a la feina del propi autor, atès que reduïa notòriament la força de les seves petites obres. Tot plegat, va dur a l'Ajuntament de la ciutat a no concedir més permisos per tal d'enllestir-ne el projecte original. I finalment només s'arribaren a posar-hi La coqueta i El pensador.
Foto
5.
Fundición Ginfer o Foneria artística Ginfer (Foto de J-A.M.V.).
Totes
dues escultures són de bronze i realitzades a la Foneria artística Ginfer (Foto 5). La Girafa fa 1,37m d’alçària,
2,16m d’amplada i 0,90m de gruixària, i té un pes de 280kg. El Brau fa 1,05m
d’alçària, 0,48m d’amplada i 0,63 de gruixària, i té un pes de 160kg. En ambdós
casos, com s’ha esmentat anteriorment, les actituds humanes són transferides a
les figures animals, en una proposta en què l’escultor ironitza sobre la
condició humana, però a més sobre algunes obres mestres de l’escultura. En el
cas de la Girafa, és la Paulina Bonaparte (o Borghese) de la “Venus Victrix” (“Venus
Victoriosa”) de l’escultor italià Antonio Canova (Foto 6); i en el cas del Brau, és “El pensador” de l’escultor francès Auguste Rodin
(Foto 7).
Foto 6. La Venus Victrix d’Antonio Canova.
Foto 7. El Pensador d’Auguste Rodin.
Totes
dues escultures, tot i les polèmiques suscitades, enguany gaudeixen de gran
popularitat i han esdevingut un referent de la ciutat comtal. Però també han
viscut experiències singulars. Així, el gener de 1974, la Girafa coqueta va aparèixer pintada de groc i vermell. I a la
matinada del 20 de novembre de l’any 2003, tres individus van desprendre del
pedestal el Brau pensador i se
l’endugueren en una furgoneta; però foren detinguts a prop de la pl. Tetuan i
retornada al seu lloc.
Foto 8. La Girafa
coqueta –vista posterior- (Foto de J-AMV).
Foto 9. El Brau pensador –vista frontal dreta- (Foto
de J-AMV).
Bibliografia
Arnaldo, J. (2005): Josep Granyer,
(cat.). Fundació Apel·les Fenosa, el Vendrell, 18-XI-2005/28-II-2006, p.
11.
Gasch, Sebastià (1947): Josep Granyer, escultor y aguafuertista
animalista”, Destino, año XI, núm.
525, Barcelona, p. 10.
Theros, Xavier (2011): “Jirafas coquetes y terneros pensadores”, El País, 22 de agosto de 2011.
Triadó, J. Ramon (1973): “Objetos artísticos y objetos inútiles”, Destino, año XXXV, núm. 1860,
Barcelona, p. 55.
[1]
El nom
d’aquesta escultura apareix generalment amb el nom de (la) Girafa coqueta, tot i que alguna vegada apareix també com (la) Girafa presumida.
[2]
El nom
d’aquesta escultura apareix amb diferents títols: El Brau meditant, El Brau
pensant o El Brau pensador, El Toro meditant o El Toro pensant i, fins i tot, com El Toro sentado o Vedell-Meditació
o Pensador.
[3]
Segons el
crític Sebastià Gasch, amic de Granyer, “Josep
ama, admira los animales. Y ese amor, esa admiración le mueve a observarlos detenidamente.”
(Gasch,1947).
[4]
Es
tractava d’ampliacions de petites escultures de bronze de Josep Granyer: “El
Pensador i “La Coqueta –les úniques posades-, “Voluptuositat”, “Frenesí”,
“Lleó”, “Meditació”, “Paó”, “Hobby”, “Timidesa” i “Paó”.
[5]
És un
gal·licisme. Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, és una petita
figura o objecte decoratiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada